Sant Jordi 09'

Quan parlem d’amor tots pensem en dos cossos i un sol cor. Confonem una atracció física o un intent de relació de parella amb el que realment vol dir la paraula amor.Si busquem el significat d’aquesta paraula trobem que és el sentiment més profund cap a una altre persona, com el que es tenen i senten dos enamorats.I jo em pregunto, mai heu vist l’amor des de un altre punt de vista? Un dia en arribà a casa, ma mare em va dir que tenia entrades per anar a veure una obra de teatre i com el que no vol la cosa, per tal de no fer malbé la nit davant l’ordinador, vaig acceptar. L’espectacle era en un món de somni, al Paral•lel.Vaig arreglar-me i vaig anar en cotxe fins al pàrking del teatre Tívoli. La mare em va preguntar si estava nerviosa. Era la primera vegada que anava al teatre i li semblava que seria una nit molt especial per mi. No li vaig donar importància fins que vaig arribar a la porta del teatre. La cara se’m va il•luminar al veure el cartell que anunciava el musical Cabaret.Em vaig acomodar a la filera cinc. Era un bon seient per veure l’espectacle. El tècnic de so demanava silenci i la intensitat de les llums descendia. El teló va obrir-se i una sensació estranya em va recórrer tot el cos.Quan vaig sortir del teatre vaig començar a plorar. Una pena enorme m’envaïa l’ànima. Vaig caure en la conclusió de que mai m’entregaria en cos i anima a una persona per què l’amor de la meva vida era el teatre. No existien encara paraules per descriure el que jo vaig sentir en aquelles dues hores i mitja que va durar l’obra. Dilluns en arribà a classe tots em preguntaven com havia ant divendres a la nit.A la tarda, després d’haver estat als núvols tot el dia, vaig començar a entendre el que significava la paraula amor:L’amor més pur que pots sentir és aquell que està guiat pel cor i l’ànima, no per la carn i el desig. Pots estimar a una persona bojament sense la necessitat de besar els seus llavis. Pots estimar des de l’admiració i el respecte sense la necessitat de demostrar-ho amb la carn. La màgia que es manté sobre un escenari té un preu no material semblant al que té l’amor. Un preu inassequible per moltes de les persones que es troben entre el públic. S’entrega tot a sobre d’un escenari, sense importar per a qui estàs actuant, sense importar si les crítiques seran o no bones. S’entrega tot per què la calor de l’últim picar de mans i el somni que estàs fent realitat és millor que tota una pila de bones crítiques a la teva actuació. Aquí és on s’entén que tot es teatre, que la vida es teatre. Que el teatre, és la veritat amagada.
Atentament; Delicia.