No podem comparar una determinar preferència sexual amb una malaltia.

Les persones, en principi, som lliures d’actuar com volem: podem somriure o plorar, podem anar a poc a poc o corre, ens podem creure els altres o hi podem desconfiar, podem mentir o dir la veritat, ens podem respectar o menysprear. Les persones estem capacitades per pensar i actuar segons el nostre propi criteri sempre i quan respectem els altres. Per tant, la llibertat d’acció també inclou la llibertat d’expressió, la llibertat de premsa i, entre d’altres, la llibertat sexual.
La homosexualitat és una preferència o orientació sexual que es defineix con la interacció o atracció sexual, emocional, sentimental i afectiva que sent una persona d’un determinat sexe per una altra del mateix.

El terme homosexual va ser utilitzat per primera vegada al 1869 per Karl-Maria Kertbeny i des de aleshores cada cas conegut ha generat polèmica enfrontant dos bàndols: les persones que defensen que la homosexualitat és una tendència totalment respectable i els que defensen que és una malaltia mental similar a l’esquizofrènia o l’anorèxia i que s’ha de curar el més ràpid possible.

Miguel Núñez, metge i pastor, és partidari d’aquest últim punt de vista al·legant en la seva defensa que “La homosexualitat no és una cosa natural. Atenta contra tota concepció de les relacions entre persones i, a ulls de la bíblia, és un dels pecats capitals.”

Els que pensen així s’oposen completament a qualsevol mostra o forma d’homosexualitat i la condemnen sense tenir cura dels danys col·laterals.

L’altre punt de vista és més comprensiu i coherent: els que no veuen res dolent en el fet de que la preferència sexual d’un grup de persones sigui diferent a la dels altres, que la respecten i fins i tot la recolzen; en la meva opinió, com ha de ser. Al·legant en la seva defensa que, igual que no pots decidir de qui t’enamores, tampoc pots decidir si la persona que t’atreu és home o dóna.

Jo defenso aquest punt de vista perquè penso que és completament normal que una persona s’enamori d’una altre del seu mateix sexe perquè l’amor, com la llibertat, no té límits, ni cadenes, ni etiquetes, ni prejudicis; o en principi així hauria de ser. No hem cap al cap com algú, per molt religiós que sigui, pot comparar la homosexualitat amb una malaltia mental perquè si hi pensem, aquells que es posicionen a favor de tots el drets de l’home però alhora critiquen i condemnen la homosexualitat es contradiuen totalment: Si l’objectiu principal de les persones en aquesta vida és ser feliç i fer feliços als altres, perquè privar-la de formar-se, realitzar-se i mostrar-se com la persona que és? Al cap i a la fi, això és el que el donarà la felicitat.

PD: Como catalana que soy hoy, día 11 de Septiembre "Diada de Catalunya" la entrada será publicada en catalán. Si alguien está interesado en conseguir la entrada en Castellano que se ponga en contacto conmigo mediante el e-mail que aparece en mi perfil.

Un placer, como siempre, escribir para vosotros.